El secret mineral mortífer
El coltan és una mescla de dos minerals, la columbita i la tantalita. Al tenir unes propietats singulars, com la superconductivitat, un caràcter ultrarefrectari (capacitat per a suportar temperatures molt elevades), alta resistència a la corrosió i a l’alteració en general. Aquest s’utilitza bàsicament per a aparells telecomunicatius. Això li dona una amplia varietat d’aplicacions en aquest món, com per exemple en mòbils, GPS, MP3, míssils, coets i fins i tot s’especula fer-lo servir com a material idoni per a us extraterrestre com per exemple en futures plataformes i bases especials.
Així la mineria del coltan proporciona grans beneficis , i com en tots els àmbits, on hi ha peles hi ha un munt de persones preparades per fer l’inhumà per aconseguir-les!
Un mineral que abans no tenia sortida, ara causa conflictes i morts allà on se’n troben mines, principalment a l’Àfrica. A banda dels conflictes bèl·lics que causi la possessió d’aquest mineral, trobem també el problema de l’abús de mà d’obra barata i en males condicions pel fet de que els jaciments es troben en zones no desenvolupades i, per tant amb poques mesures de seguretat per controlar aquest problema.
A més a més, el que és realment escandalós és la poca informació que ens arriba sobre aquests greus problemes. I és que, com en tantes altres coses, la informació ens arriba a mitges, subtitulada per polítics i poderosos.
Hauríem doncs d’informar als nostres veïns, germans, a totes aquelles persones a les que coneixem dels problemes socials que acaben amb tantes i tantes vides, com el greu problema del coltan, que ens envolten, i lluitar-hi en contra.
Marta Blasco
martes, 2 de junio de 2009
Coltan.
El coltan, és l'abreviatura de columbita i tantalita, d'aquests minerals s'extreu el tantali i el niobi, utilitzats en la indústria de aparells elèctrics, centrals atòmiques, míssils, fibra òptica, condensadors, etc, destinant bona part per als components de telèfons mòbils; així doncs, el Coltan és un mineral fonamental per a la construcció i manteniment de centrals nuclears i per fabricar projectils i míssils. També és imprescindible per a la indústria dels videojocs i per als telèfons mòbils, per als que es destina prop del 60% de la producció mundial.
El coltan va ser l’objectiu d’una guerra al Congo, coneguda com Guerra del Coltan, en la que van morir prop de quatre milions de persones.
En aquesta terrible guerra, que va acabar en 2003, van participar nou nacions. Aquestes nacions, que per a l’opinió pública lluitaven per motius ètnics i polítics, estaven fortament armades. Com va ser això possible, tenint en compte que aquestes nou nacions, són considerades les més pobres del planeta?
La resposta és senzilla, però esgarrifosa. El coltan no només s’extreu a la República Democràtica del Congo , on està el 80% dels recursos estimats d’aquest mineral. També hi ha mines al Brasil, Tailàndia i Austràlia. Però en aquests últims països cal pagar mà d’obra en condicions dignes que resulten molt cares.
Al Congo és més fàcil i barat aconseguir el mineral. Segons dades de l’ONU, entre 1998 i 2002 es van extreure d’aquesta República prop de 3,9 milions de quilos de coltan , que aconseguiren en el món desenvolupat un valor de 793 milions de dòlars. Gairebé el doble del que es va obtenir amb els famosos diamants que també s’extreuen al Congo.
Malgrat això ni un d’aquests dòlars va anar a parar al país africà. El seu Govern està constantment amenaçat per cops d’Estat i revoltes. Poc pot fer per controlar la zona nord-oest del país, on es troben els jaciments de coltan.
Durant la Guerra del Coltan , l’Exèrcit rwandès (Rwanda és un país veí ) va ocupar aquesta zona del Congo. Així doncs, Rwanda domina l’extracció i l’explotació d’una de les principals riqueses del món.
Actualment homes armats de l’Exèrcit de Rwanda dominen els perímetres de les explotacions en territori congolès. Segons articles publicats actualment ”els rwandesos arriben armats, i la gent és pràcticament esclavitzada “. I és que les mines i el territori no és l’ únic que dominen. Aquests soldats, armats amb el permís i els diners del món desenvolupat, són els amos de desenes de milers de vides.
Laura Torres
El coltan va ser l’objectiu d’una guerra al Congo, coneguda com Guerra del Coltan, en la que van morir prop de quatre milions de persones.
En aquesta terrible guerra, que va acabar en 2003, van participar nou nacions. Aquestes nacions, que per a l’opinió pública lluitaven per motius ètnics i polítics, estaven fortament armades. Com va ser això possible, tenint en compte que aquestes nou nacions, són considerades les més pobres del planeta?
La resposta és senzilla, però esgarrifosa. El coltan no només s’extreu a la República Democràtica del Congo , on està el 80% dels recursos estimats d’aquest mineral. També hi ha mines al Brasil, Tailàndia i Austràlia. Però en aquests últims països cal pagar mà d’obra en condicions dignes que resulten molt cares.
Al Congo és més fàcil i barat aconseguir el mineral. Segons dades de l’ONU, entre 1998 i 2002 es van extreure d’aquesta República prop de 3,9 milions de quilos de coltan , que aconseguiren en el món desenvolupat un valor de 793 milions de dòlars. Gairebé el doble del que es va obtenir amb els famosos diamants que també s’extreuen al Congo.
Malgrat això ni un d’aquests dòlars va anar a parar al país africà. El seu Govern està constantment amenaçat per cops d’Estat i revoltes. Poc pot fer per controlar la zona nord-oest del país, on es troben els jaciments de coltan.
Durant la Guerra del Coltan , l’Exèrcit rwandès (Rwanda és un país veí ) va ocupar aquesta zona del Congo. Així doncs, Rwanda domina l’extracció i l’explotació d’una de les principals riqueses del món.
Actualment homes armats de l’Exèrcit de Rwanda dominen els perímetres de les explotacions en territori congolès. Segons articles publicats actualment ”els rwandesos arriben armats, i la gent és pràcticament esclavitzada “. I és que les mines i el territori no és l’ únic que dominen. Aquests soldats, armats amb el permís i els diners del món desenvolupat, són els amos de desenes de milers de vides.
Laura Torres
Coltan.
El coltan, com molts altres, és un mineral que causa problemes.
Fins fa uns dies el coltan era un simple mineral, que no tenia cap sortida. Esta compost per la mescla de dos minerals associats: la columbita i la tantalita, i com tot, se l'hi ha trobat una utilitat, una de molt rentable.
El coltan té unes propietats singulars, com la superconductivitat, caràcter ultrarrefrectari, alta resistència a la corrosió i a l'alteració en general; i gràcies a això s'utilitza fonamental en aparells per a les telecomunicacions, com els mòbils, aparells GPS, televisors de plasma, ordinadors portàtils, aparells PDA i MP3... També s'utilitza per míssils balístics i coets espacials.
Els principals jaciments de coltan estan situats a la República Democràtica del Congo, amb un 80% de les reserves mundials; també existeixen reserves a Brasil i Tailandia (5%) i Australia (10%).
Com ja he dit, aquest mineral és molt rentable, però dels diners que es guanyen amb ell no tothom se'n beneficia.
Els governs que el compren, com sempre països industrialitzats, com els EEUU, Alemanya, Holanda o Belgica, es obvi que fan un bon negoci, però els governs dels països on s'extreu, no tan avançats com els altres, no crec que els hi sorti a compte. És veritat que guanyen molts diners en aquest mercat, pero els problemes que els hi produeix son igual o més elevats: guerres, explotacions, revoltes, pobresa, miseria...
El millor exemple d'un país exportador i patin els problemes és el Congo. La població d'aquest país esta patin una guerra a causa de l'explotació immoral del coltan desde 1998, i ha ocasionat diverses polèmiques sobre les posibles conseqüencies a nivell social i ambiental. La explotació d'aquest recurs ha alimentat conflictes armats entre faccions locals. Altres preocupacions derivades de l'extració del coltan son l'explotació laboral dels treballadors que participen en la mateixa, o la destrucció de ecosistemes, ja que els principals jaciments coincideixen amb els habites de goriles en perill d'extinció.
Sabent els serveis i els problemes que donen aquest mineral, crec que l'exportació d'aquest és necessaria i rentable, sempre que es faci en una mesura proporcionada. Crec que tothom qui participa en aquest mercat, govern i treballadors, haurien de poder beneficiar-se de l'extracció, i que s'hauria de fer de forma controlada, ja que també s'ha de mirar per el medi ambient i tottes les criatures que viuen en aquest món.
Mariona Recasens
Fins fa uns dies el coltan era un simple mineral, que no tenia cap sortida. Esta compost per la mescla de dos minerals associats: la columbita i la tantalita, i com tot, se l'hi ha trobat una utilitat, una de molt rentable.
El coltan té unes propietats singulars, com la superconductivitat, caràcter ultrarrefrectari, alta resistència a la corrosió i a l'alteració en general; i gràcies a això s'utilitza fonamental en aparells per a les telecomunicacions, com els mòbils, aparells GPS, televisors de plasma, ordinadors portàtils, aparells PDA i MP3... També s'utilitza per míssils balístics i coets espacials.
Els principals jaciments de coltan estan situats a la República Democràtica del Congo, amb un 80% de les reserves mundials; també existeixen reserves a Brasil i Tailandia (5%) i Australia (10%).
Com ja he dit, aquest mineral és molt rentable, però dels diners que es guanyen amb ell no tothom se'n beneficia.
Els governs que el compren, com sempre països industrialitzats, com els EEUU, Alemanya, Holanda o Belgica, es obvi que fan un bon negoci, però els governs dels països on s'extreu, no tan avançats com els altres, no crec que els hi sorti a compte. És veritat que guanyen molts diners en aquest mercat, pero els problemes que els hi produeix son igual o més elevats: guerres, explotacions, revoltes, pobresa, miseria...
El millor exemple d'un país exportador i patin els problemes és el Congo. La població d'aquest país esta patin una guerra a causa de l'explotació immoral del coltan desde 1998, i ha ocasionat diverses polèmiques sobre les posibles conseqüencies a nivell social i ambiental. La explotació d'aquest recurs ha alimentat conflictes armats entre faccions locals. Altres preocupacions derivades de l'extració del coltan son l'explotació laboral dels treballadors que participen en la mateixa, o la destrucció de ecosistemes, ja que els principals jaciments coincideixen amb els habites de goriles en perill d'extinció.
Sabent els serveis i els problemes que donen aquest mineral, crec que l'exportació d'aquest és necessaria i rentable, sempre que es faci en una mesura proporcionada. Crec que tothom qui participa en aquest mercat, govern i treballadors, haurien de poder beneficiar-se de l'extracció, i que s'hauria de fer de forma controlada, ja que també s'ha de mirar per el medi ambient i tottes les criatures que viuen en aquest món.
Mariona Recasens
Coltan.
Coltan, lluita d’interessos.
Telèfons mòbils, pantalles de televisor, mp3, videoconsoles, I-pod...Estem tan fàcilment a l’abast d’aquests productes que ben segur no en sabem quina és la seva composició, amb quins materials estan fets i quines lluites hi han hagut, quin ha estat el seu cost en la fabricació…
Estem parlant d’un producte d’un gran valor, que ha causat grans conflictes en moltes regions del món: el coltan.
El coltan és l’abreviatura de dos minerals: columbita i tantalita. És de color gris metàlic fosc. D’ell s’extreu el metall tentali. La República Democràtica del Congo posseeix el 80% de les reserves mundials, així com Brazil amb el 5%, Tailàndia amb també 5% i Australia amb el 10% de reserves.
Aquests dos minerals units els fa imprescindibles en la fabricació de telèfons mòbils, ordinadors, càmeres digitals, sistemes militars, armes inteligents, medicina (implants), industria aeroespacial, etc. Un munt de productes altament avançats tecnològicament i que ens proporcionen molts avantatges i benestar.
Ens trobem però, que sempre els consumidors hi surten guanyant molt més que els posseidors de les matèries primeres. A la República Democràtica del Congo, aquest mineral està considerat altament estratègic i per aquesta raó s’està disputant una guerra al Congo des del 1998. Ja han mort gairebé 5 milions de persones, més de 350 dones i nenes són violades cada mes, hi ha gairebé 2 milions de desplaçats, i uns 7.000 nens i nenes combaten com a soldats.
Què està passant? L’explotación del coltan ha ocasionat diverses polèmiques sobre les possibles conseqüències a nivell social i ambiental. L’explotació d’aquests recurs ha afavorit a conflictes armats entre faccions locals, ajudades per governs estrangers com el d’Uganda. Aquest país ha aprofitat per fer vendes il·legals a països desenvolupats com per exemple els Estats Units. Però això no s’acava aquí; ens trobem amb més preocupacions derivades de l’extracció d’aquest mineral. L’explotació laboral dels traballadors que participen en la tasca o la destrucció d’ecosistemas, ja que els jaciments coincideixen amb l’hàbitat de goril·les en perill d’extinció.
Ens trobem, doncs, davant d’un problema greu tapat pels productes finals elaborats a partir d’aquest mineral. Vivim en una societat en què tot és fàcil d’aconseguir, sense tenir en comte el que hi ha darrere de les coses més valuoses com són aquests aparells tan avançats utilitzats amb el coltan. És clar que, el que ens mou són els diners,per tant això vol dir que mentre hi hagin interessos econòmics amb aquests aparells, la societat no es preocuparà pels problemes, conflictes i guerres que ocasionen, i si ho fan, seran una petita majoria molt feble. Davant d’això, la solució seria que s’evitessin aquests tràfics il·legals de coltan, perquè el que no podem fer és deixar d’utilitzar el mineral, ja que avui dia vivim d’ell.
És un problema que ens afecta a tots, però la informació en aquest món és selectiva, i no tot el que s’hauria de propagar arriva a les orelles dels habitants de tot el planeta.
Marina Torres
Telèfons mòbils, pantalles de televisor, mp3, videoconsoles, I-pod...Estem tan fàcilment a l’abast d’aquests productes que ben segur no en sabem quina és la seva composició, amb quins materials estan fets i quines lluites hi han hagut, quin ha estat el seu cost en la fabricació…
Estem parlant d’un producte d’un gran valor, que ha causat grans conflictes en moltes regions del món: el coltan.
El coltan és l’abreviatura de dos minerals: columbita i tantalita. És de color gris metàlic fosc. D’ell s’extreu el metall tentali. La República Democràtica del Congo posseeix el 80% de les reserves mundials, així com Brazil amb el 5%, Tailàndia amb també 5% i Australia amb el 10% de reserves.
Aquests dos minerals units els fa imprescindibles en la fabricació de telèfons mòbils, ordinadors, càmeres digitals, sistemes militars, armes inteligents, medicina (implants), industria aeroespacial, etc. Un munt de productes altament avançats tecnològicament i que ens proporcionen molts avantatges i benestar.
Ens trobem però, que sempre els consumidors hi surten guanyant molt més que els posseidors de les matèries primeres. A la República Democràtica del Congo, aquest mineral està considerat altament estratègic i per aquesta raó s’està disputant una guerra al Congo des del 1998. Ja han mort gairebé 5 milions de persones, més de 350 dones i nenes són violades cada mes, hi ha gairebé 2 milions de desplaçats, i uns 7.000 nens i nenes combaten com a soldats.
Què està passant? L’explotación del coltan ha ocasionat diverses polèmiques sobre les possibles conseqüències a nivell social i ambiental. L’explotació d’aquests recurs ha afavorit a conflictes armats entre faccions locals, ajudades per governs estrangers com el d’Uganda. Aquest país ha aprofitat per fer vendes il·legals a països desenvolupats com per exemple els Estats Units. Però això no s’acava aquí; ens trobem amb més preocupacions derivades de l’extracció d’aquest mineral. L’explotació laboral dels traballadors que participen en la tasca o la destrucció d’ecosistemas, ja que els jaciments coincideixen amb l’hàbitat de goril·les en perill d’extinció.
Ens trobem, doncs, davant d’un problema greu tapat pels productes finals elaborats a partir d’aquest mineral. Vivim en una societat en què tot és fàcil d’aconseguir, sense tenir en comte el que hi ha darrere de les coses més valuoses com són aquests aparells tan avançats utilitzats amb el coltan. És clar que, el que ens mou són els diners,per tant això vol dir que mentre hi hagin interessos econòmics amb aquests aparells, la societat no es preocuparà pels problemes, conflictes i guerres que ocasionen, i si ho fan, seran una petita majoria molt feble. Davant d’això, la solució seria que s’evitessin aquests tràfics il·legals de coltan, perquè el que no podem fer és deixar d’utilitzar el mineral, ja que avui dia vivim d’ell.
És un problema que ens afecta a tots, però la informació en aquest món és selectiva, i no tot el que s’hauria de propagar arriva a les orelles dels habitants de tot el planeta.
Marina Torres
miércoles, 20 de mayo de 2009
NANOTECNOLOGIA
Nanotecnologia
Les noves tecnologies basades en la utilizació de microscopis de força atòmica i electrònics permeten observar i controlar els creixements de nanosistemes prácticament a nivell atòmic.
(Escala de dimensions)
La paraula "nanotecnología" es fa servir per definir les ciències i tècniques que s'apliquen a un nivell nanomètric. Aquestes mides són estremadament petites "nanos" que permeten treballar i manipular les estructures moleculars i els seus àtoms. Ens permetria a la possibilitat de fabricar materials i màquines a partir del reordenament d'àtoms i molècules.
Quan es manipula la matèria a escala tan petita d'àtoms i molècules, demostra fenòmens i propietats totalment noves. Per tant, els científics utilitzen la nanotecnologia per crear materials, aparells i sistemes nous i poc costosos amb propietats úniques.
Nanotecnologia
Articles sobre la nanotecnologia aplicada a la medicina.
Desarrollan nanopartículas inocuas para la nanomedicina
Actualmente se puede ver como día a día crece la importancia en nanopartículas a la hora de aplicar un fármaco en el organismo y eliminar células cancerigenas entre muchas de sus otras funciones, sabiendo que la facilidad de ingresar en el torrente sanguíneo, llegar hasta un objetivo y depositar su carga, no es algo común de ver y acceder.
No obstante, hay que tener en cuenta las desventajas que presentan estas nanopartículas conociendo que muchas veces no son bien recibidas por el organismo, produciendo un rechazo inmediato, generando biodegrabilidad y/o toxicidad.
Y es aquí en donde le encontramos importancia al post de hoy, ya que un grupo de científicos-investigadores provenientes de California y Massachussets han logrado elaborar un nuevo e innovador tipo de nanopartícula, la cual es inofensiva y puede ser eliminada fácilmente por el organismo.
Estamos hablando de nanopartículas de silicio poroso luminiscente (LPSiNP) con un tamaño de 126nm que pueden ser eliminadas eficazmente por los riñones una vez estas libere su fármaco.
“El óxido de silicio desarrollado sobre la superficie de las LPSiNP les otorga una fotoluminiscencia intrínseca a 650-900nm. Esto hace que valgan para aplicaciones en vivo, ya que los órganos y los tejidos presentan una absorción muy baja en esta región y cualquier fotoluminiscencia se puede atribuir a las LPSiNP.”
Nuevo tipo de músculos artificiales basados en nanotubos de carbono
Según un artículo publicado en la revista Scince, un grupo de científicos-investigadores de la Universidad de Texas - Dallas ha logrado desarrollar un nuevo tipo de músculo artificial basado en nanotubos de carbono.
Básicamente lo que este equipo de expertos efectúo, fue transformar los bosques de nanotubos de carbono en justamente aerogeles de nanotubos de carbono, donde los mismos presentan una densidad de 1.5mg/cm3 y pueden alcanzar velocidades de hasta 2m/s.
“Los investigadores empezaron con un material que consiste en un array de nanotubos de carbono, verticalmente alineados, conocidos también como “bosque” debido a que los nanotubos están alienados como árboles. Los nanotubos alineados se pueden transformar en láminas de aerogel de nanotubos de carbono”
Gracias a las excelentes propiedades que estos materiales manifiestan, los terminales pueden sexpandirse rápidamente como contraerse en cuestión de segundo o, simplemente volverse más duros que el acero debido a una carga eléctrica dirigida hacia ellos.
Además, los mismos pueden soportar y operar dentro de temperaturas que eran y serán inalcanzables para músculos artificiales anteriores, mientras que son capaces de aplicar una fuerza 30 veces mayor que la ejercida en músculos convencionales.
Estas y muchas otras propiedades son las que exhibe la nueva generación de músculos artificiales ayudados con la ciencia nanotecnológica, donde podrían verse aplicaciones en piernas y/o brazos robóticos, prótesis para el cuerpo humano, aplicaciones medicas, aplicaciones aeroespaciales, y por que no, súper robots en un futuro no muy lejano.
martes, 12 de mayo de 2009
VIDEO PENJAT! :D
Si voleu saber com podeu estalviar a casa vostra
i així fer un consum d'energia moderat, preneu nota!
(pssst! que el vidio ens ha quedat mooool xuli! xd)
Laura, Diana, Mariona, Marta i Marina
i així fer un consum d'energia moderat, preneu nota!
(pssst! que el vidio ens ha quedat mooool xuli! xd)
Laura, Diana, Mariona, Marta i Marina
domingo, 10 de mayo de 2009
Càlculs de diòxid de carboni emesos a l'atmosfera
La Diana Abad emet uns 29.732'3 kg de CO2
La Marta Blasco emet uns 25.834'52 kg de CO2
La Mariona Recasens ha perdut el full
La Laura Torres emet uns 63.252 kg de CO2
La Marina Torres emet uns 28.834 kg de CO2
Els resultats de la Diana, la Marta i la Marina es mantene entre els 25.000 i els 30.000 kg de CO2. La Laura és la que té el resultat més alt. Si mirem els fulls de càlculs podem justificar-ho amb els km que ha fet amb avió, ja que aquest és el transport més contaminant.
La mitjana d’emissions personals al nostre país és d’unes 8,400 kg de CO2 per any.
En un món amb 6.000 milions d’habitants, l'emissió de carboni anual de cada persona no hauria de superar les 2 tones de CO2 anuals si volem deixar d’accelerar el canvi climàtic. Els experts consideren nivells d’emissions realment “sostenibles” tan sols 1 tona per persona i any. (nosaltres estem dins del nivell sostenible :P)
Això implicaria, de mitjana, reduir les emissions en un 80 % o més, un gran repte. Sabem però, que només amb petits gestos ja podem assolir una disminució del 10 % de les nostres emissions, i molt més si el nostre nivell de vida és altament emissor de carboni i adoptem canvis d’hàbits més profunds. Les possibilitats reals de reducció fins al 90 % són possibles, tot i que caldria canviar l'estil de vida, per un de més estalviador i pràctic.
Aquí es mostra un mapa d'Europa amb els colors que assenyalen les emissions de més intensitat (blau fosc) a menys (blau clar).
La Marta Blasco emet uns 25.834'52 kg de CO2
La Mariona Recasens ha perdut el full
La Laura Torres emet uns 63.252 kg de CO2
La Marina Torres emet uns 28.834 kg de CO2
Els resultats de la Diana, la Marta i la Marina es mantene entre els 25.000 i els 30.000 kg de CO2. La Laura és la que té el resultat més alt. Si mirem els fulls de càlculs podem justificar-ho amb els km que ha fet amb avió, ja que aquest és el transport més contaminant.
La mitjana d’emissions personals al nostre país és d’unes 8,400 kg de CO2 per any.
En un món amb 6.000 milions d’habitants, l'emissió de carboni anual de cada persona no hauria de superar les 2 tones de CO2 anuals si volem deixar d’accelerar el canvi climàtic. Els experts consideren nivells d’emissions realment “sostenibles” tan sols 1 tona per persona i any. (nosaltres estem dins del nivell sostenible :P)
Això implicaria, de mitjana, reduir les emissions en un 80 % o més, un gran repte. Sabem però, que només amb petits gestos ja podem assolir una disminució del 10 % de les nostres emissions, i molt més si el nostre nivell de vida és altament emissor de carboni i adoptem canvis d’hàbits més profunds. Les possibilitats reals de reducció fins al 90 % són possibles, tot i que caldria canviar l'estil de vida, per un de més estalviador i pràctic.
Aquí es mostra un mapa d'Europa amb els colors que assenyalen les emissions de més intensitat (blau fosc) a menys (blau clar).
jueves, 2 de abril de 2009
una mica (molt mica) de canvi climàtic
Bonessss. Doncs de moment, per omplir, us farem una definició del canvi climàtic:
Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d'un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l'atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta. Actualment es parla d'un canvi climàtic produït per l'home i el consum excessiu que fa sobre els recursos naturals.
apaaa, quan sigui el de veritat, ja ens ho currarem
vagirebé! :)
MARINA TORRES
MARIONA RECASENS
MARTA BLASCO
LAURA TORRES
DIANA ABAD
Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d'un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l'atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta. Actualment es parla d'un canvi climàtic produït per l'home i el consum excessiu que fa sobre els recursos naturals.
apaaa, quan sigui el de veritat, ja ens ho currarem
vagirebé! :)
MARINA TORRES
MARIONA RECASENS
MARTA BLASCO
LAURA TORRES
DIANA ABAD
Suscribirse a:
Entradas (Atom)